Nosotros nos sumamos con este poema de un poeta humilde y grande: Vicente Andrés Estellés:
Amor et cante a tu i a tu i a tu també
Oh les cames lleugeres per al ball i la música
Les cames que recorre una música sola
I se'n puja pels tubs més secrets de la música
I dictamina música i la posa a la taula
Com el ram més florit com la rosa més bella
Bella amb mi Jo t'estime Estimem molt la vida
La teua galta dolça molt a prop del meu llavi
Un cavallet de mar per a tota la vida
La vida són parelles que es fan i que es desfan
Eixirem a bllar dessota la gran llántia
Alegria alegria Alegria de viure
De viure i estimar-nos i de prendre't la mà
De tocar el secret central de l'existència!
Y tambien este otro de un asturiano, el poeta de la experiencia Angel González:
Escribir un poema:marcar la piel del agua.
Suavemente, los signos
se deforman, se agrandan,
expresan lo que quieren
la brisa, el sol, las nubes,
se distienden, se tensan, hasta
que el hombre que los mira
–adormecido el viento,
la luz alta-
o ve su propio rostro
o –transparencia pura, hondo
fracaso- no ve nada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario