5/10/16
ELS ASSUTS DEL XÚQUER
 |
| Sumacàrcer. Vista panoràmica |
Tal com el grup tenia programat, a les 8:30h
començà la visita-excursió als assuts1 del Xúquer2
sortint de València cap a la Ribera per dirigir-nos a Sumacàrcer,
on arribàrem a l’hora d’esmorzar. Després de provar els saborosos entrepans al
bar de la plaça, de gom a gom en aqueixa hora punta, férem un recorregut pel poble,
situat sobre una terrassa fluvial entorn a un meandre del riu que serveix de
balconada, i vam veure el pas tranquil de les aigües (desprès de deixar enrere
el pantà
de Tous), el desplaçament harmoniós dels ànecs i també el de joves
aficionats al piragüisme, atès l'aprofitament
del curs del riu per als esports nàutics.
 |
| Piragüistes |
A continuació ens
dirigírem a Antella, on vam visitar el seu magnífic assut i el naixement de la Sèquia Real del Xúquer3.
Aquestes interessants i profitoses obres d'enginyeria hidràulica (amb el seu
origen al segle XIII) són les responsables del paisatge creat al llarg dels
segles en esta plana al·luvial, infraestructures encaminades sobretot a
augmentar la superfície irrigada.
 |
| L'azut d'Antella |
 |
| L'azut, detall |
 |
| La Sèquia Real del Xúquer |
Aquest canal
principal té en l’actualitat una longitud de 54 km, acabant a Albal. Rega casi
22.000 Has i s'estén al llarg de vint termes municipals, afavorint el reg de
cítrics, d’horta i d'arròs, ja que renova les aigües del llac de l'Albufera.
 |
| La guia, Esther, il·lustrant el grup |
 |
| La SR del Xúquer, detall |
 |
| Edifici on es fa el repatiment |
 |
| Començament de la sèquia |
Seguint la ruta
programada i contemplant el bonic paisatge, arribàrem prop de la mar, per a
conèixer l'últim assut del Xúquer, el de la Marquesa, que entre
altres funcions impedeix l'entrada de
les aigües salobres aigües endins. Un espai verd, relaxant, bell, que paga la
pena visitar i conèixer, on es pot gaudir de la flora i la fauna autòctones, i
que està ben a prop de València, a Cullera, on el Xúquer arriba a la Mediterrània
després de recórrer 500 km. Si més no, convé recordar que totes aquestes
arquitectures hidràuliques formen part hui del nostre patrimoni cultural.
 |
| L'azut de la Marquesa |
 |
| Un paratge idílic |
 |
| Tranquilitat |
Acabàrem l’excursió
dinant al restaurant Picanterra, delitant-nos
amb els menjar típics de la zona i les
belles vistes de l’Estany de Cullera, una llacuna de transició entre la marjal i
la mar. I després de dinar, la majoria encara optà per fer una passejada pels
voltants de l’estany gaudint de la natura i del paisatge abans de tornar satisfets
i contents cap a València.
 |
| L'estany de Cullera |
 |
| Dubtes i preocupacions |
No volem acabar
aquest senzill text sense recordar que la visita als assuts ens ha permès apropar-nos
a uns indrets prou desconeguts per la majoria i comprendre millor que l’aigua ha estat determinant, i
determina encara en bona mida, l’estructura agrària del País Valencià; i això
no solament pel que fa als conreus, als rendiments i a la productivitat del
sòl. Es pot dir, doncs, que des de fa segles hi ha dues agricultures valencianes: una agricultura de secà bastant multiforme, en general
sotmesa a una climatologia hostil; i una agricultura costanera, de les planes al·luvials, de regadiu i cultius altament comercials, com és la d’aquesta
comarca regada pel Xúquer on l’aigua és un bé essencial.
 |
| Calma |
I alhora, comprovar
que el fet de viatjar permet als viatgers sentir dues sensacions força
significatives: la de gaudir del paisatge amb companyia dels amics compartint
l’experiència; i la d’adonar-nos de la
riquesa i bellesa del nostre país i de la natura en general, ambdues molt
importants a l’hora de prendre consciència d’un repte indefugible: respectar la
natura i el medi ambient i esforçar-nos en transmetre’ls en les millors
condicions als nostres fills i nets.
1 Assut: Resclosa, paret o barrera que es fa a través
d’un riu o canal per alçar el nivell de l’aigua i derivar-la fora del seu llit
cap a un molí, un rec, etc. /
Construcció feta en un riu navegable, en un canal, que consisteix en uns
compartiments que hom buida o omple a voluntat i que serveix perquè els
vaixells puguen salvar desnivells o per a protegir de la plenamar.
Assuter/Assutera: Persona que té cura d’un assut.
2 Xúquer: El riu més cabalós del PV, amb
21.613 km2 de conca, neix al Sistema Ibèric, a 1.500 m d’altitud,
junt al Cerro de San Felipe, té una
longitud de 535 km. Rep aigües de la Serrania
de Conca i els 23,1 m3/seg. del Cabriol a Cofrents, fins
arribar al pantà de Tous. A Sumacàrcer entra en la plana costera , i en Antella
comencen les preses d’aigua la major part de les quals estan destinades al rec
de les terres de la Ribera, Alta i Baixa; i continua travessant el país d’oest
a est fins arribar a la Mediterrània, en
Cullera, ja amb un cabdal força esgotat.
3Sèquia Real: Aquesta sèquia, concedida per Jaume I i acabada per Carles III, té una
dotació de 34,5 m3/s i rega 14.000 Ha., unint les Riberes Alta i
Baixa amb l’Horta de València; aigües més avall, altres sèquies reguen altres 11.000
Ha. més.
Per Esther Vayà i Ximo Martí. Fotografies de Ximo Martí
28/9/16
EXPOSICIÓN EQUIPO CRÓNICA
Fundación Bancaja, con la colaboración de la Obra Social “la
Caixa”, presenta esta exposición sobre el Equipo Crónica. La muestra antológica más completa, 165
obras, que sobre el grupo se ha realizado. Las obras proceden de distintas
instituciones y de colecciones privadas por lo que supone tener una ocasión
única de acercarnos a muchas de ellas.
La exposición, en un
recorrido cronológico, empieza en el año 1964 con obras de Estampa Popular, un
movimiento artístico que se produjo en toda España y dentro del cual se gestó
Equipo Crónica y llega hasta 1981 cuando, a causa de la muerte de Rafael
Solbes, el grupo se tiene que disolver.
Junto a la exposición se ha editado un catálogo con
textos de Valeriano Bozal y Tomás Llorens que compartieron aquellos años con
Equipo Crónica.
También se han programado actividades complementarias
como visitas guiadas para el público general y talleres de arte específicos
para cuatro colectivos: escolares, personas mayores, personas con discapacidad
y personas en riesgo de exclusión social.
Los creadores del Equipo Crónica fueron tres artistas
valencianos, Rafael Solbes (1940‐1981), Manolo Valdés (1942) y Joan
Antoni Toledo (1940‐1995), aunque Toledo lo abandonó dos años más tarde al cuestionarse el papel del trabajo
colectivo en la obra de todo artista frente a la iniciativa y realización
individual y seguir una trayectoria en solitario.
La actividad creadora del grupo estuvo siempre vinculada a la realidad
sociopolítica española del momento y entre de sus características están la de
los trabajos en series, el uso de imágenes procedentes de los medios de
comunicación y las referencias críticas a la historia y al arte.
La primera serie, La recuperación (1967-68), alude a
la utilización que el régimen franquista hizo de la pintura española del Siglo
de Oro. Guernica 69 (1969)
hace referencia al proyecto del Gobierno español de recuperar el cuadro de
Picasso. Autopsia de un oficio
(1970) aborda la actividad del pintor usando como soporte Las Meninas de
Velázquez. Policía y cultura
(1971) trata la ambigüedad de las vanguardias artísticas ante la represión política con escenas donde es
constante la presencia de la policía junto a imágenes emblemáticas del arte
contemporáneo. La Serie negra (1972), que se inspira en el
cine negro está cargada de violencia y acción y repleta de
objetos cotidianos típicos de la posguerra. Retratos, bodegones y paisajes (1973) recupera el tema del Siglo de Oro y las
vanguardias históricas. El cartel (1973) utiliza los grandes formatos y
señala la crisis de la separación entre cartel y pintura, entre panfleto y
arte.
El
paredón (1975-1976) es una serie provocada por
los fusilamientos del 27 de septiembre de 1975. A ella le sigue La
trama (1976-1977) que
recrea ficticiamente la biografía del dictador.
La partida de billar (1977) propone una comparación con la actividad
pictórica para sacar la conclusión de que ambas están regidas por normas
complejas que requieren habilidades técnicas, pero en las que el azar juega un
papel importante.
Crónica de
la transición (1980-81) hace referencia al desencanto que los
primeros años de la Transición producen en la izquierda cultural española. El
verano de 1981 el Equipo comenzó Lo
público y lo privado, una serie que quedó truncada por la muerte de
Solbes en noviembre de ese mismo año.
Manuela García
Equipo Crónica. Centro Cultural Bancaja del 2 de septiembre al 8 de enero
3/9/16
PRIMER BOLETIN DEL CURSO 2016-2017
Nota: Para aquellos socios que no tienen domiciliada la cuota anual de la asociación en una entidad bancaria deben hacer el ingreso o transferencia a la cuenta del Banco de Santander ES11 0049 6722 0625 1001 3698.
31/8/16
Empieza un nuevo curso.
En los próximos días recibiréis nuestro primer BOLETÍN del curso 2016-2017, con información de talleres, viajes, senderismos, ciclos de cine, cine-club, paseos por Valencia, salidas al teatro...
Ya sabéis que todos nuestros Boletines pueden consultarse en este blog en la pestaña con su mismo nombre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)