ELS ASSUTS DEL XÚQUER

Sumacàrcer. Vista panoràmica

Tal com el grup tenia programat, a les 8:30h començà la visita-excursió als assuts¹ del Xúquer² sortint de València cap a la Ribera per dirigir-nos a Sumacàrcer, on arribàrem a l’hora d’esmorzar. Després de provar els saborosos entrepans al bar de la plaça, de gom a gom en aqueixa hora punta, férem un recorregut pel poble, situat sobre una terrassa fluvial entorn a un meandre del riu que serveix de balconada, i vam veure el pas tranquil de les aigües (desprès de deixar enrere el pantà de Tous), el desplaçament harmoniós dels ànecs i també el de joves aficionats al piragüisme, atès  l'aprofitament del curs del riu per als esports nàutics.

Piragüistes

A continuació ens dirigírem a Antella, on vam visitar el seu magnífic assut  i el naixement de la Sèquia Real del Xúquer³. Aquestes interessants i profitoses obres d'enginyeria hidràulica (amb el seu origen al segle XIII) són les responsables del paisatge creat al llarg dels segles en esta plana al·luvial, infraestructures encaminades sobretot a augmentar la superfície irrigada.

L'azut d'Antella

L'azut, detall

La Sèquia Real del Xúquer

Aquest canal principal té en l’actualitat una longitud de 54 km, acabant a Albal. Rega casi 22.000 Has i s'estén al llarg de vint termes municipals, afavorint el reg de cítrics, d’horta i d'arròs, ja que renova les aigües del llac de l'Albufera.

La guia, Esther, il·lustrant el grup

La SR del Xúquer, detall

Edifici on es fa el repatiment

Començament de la sèquia

Seguint la ruta programada i contemplant el bonic paisatge, arribàrem prop de la mar, per a conèixer l'últim assut del Xúquer, el de la Marquesa, que entre altres funcions  impedeix l'entrada de les aigües salobres aigües endins. Un espai verd, relaxant, bell, que paga la pena visitar i conèixer, on es pot gaudir de la flora i la fauna autòctones, i que està ben a prop de València, a Cullera, on el Xúquer arriba a la Mediterrània després de recórrer 500 km. Si més no, convé recordar que totes aquestes arquitectures hidràuliques formen part hui del nostre patrimoni cultural.

L'azut de la Marquesa

Un paratge idílic

Tranquilitat

Acabàrem l’excursió dinant al restaurant Picanterra, delitant-nos amb els menjar típics de la zona  i les belles vistes de l’Estany de Cullera, una llacuna de transició entre la marjal i la mar. I després de dinar, la majoria encara optà per fer una passejada pels voltants de l’estany gaudint de la natura i del paisatge abans de tornar satisfets i contents cap a València.

L'estany de Cullera

Dubtes i preocupacions

No volem acabar aquest senzill text sense recordar que la visita als assuts ens ha permès apropar-nos a uns indrets prou desconeguts per la majoria i comprendre millor que l’aigua ha estat determinant, i determina encara en bona mida, l’estructura agrària del País Valencià; i això no solament pel que fa als conreus, als rendiments i a la productivitat del sòl. Es pot dir, doncs, que des de fa segles hi ha dues agricultures valencianes: una agricultura de secà bastant multiforme, en general sotmesa a una climatologia hostil; i una agricultura costanera, de les planes al·luvials, de regadiu i cultius altament comercials, com és la d’aquesta comarca regada pel Xúquer on l’aigua és un bé essencial.

Calma

I alhora, comprovar que el fet de viatjar permet als viatgers sentir dues sensacions força significatives: la de gaudir del paisatge amb companyia dels amics compartint l’experiència;  i la d’adonar-nos de la riquesa i bellesa del nostre país i de la natura en general, ambdues molt importants a l’hora de prendre consciència d’un repte indefugible: respectar la natura i el medi ambient i esforçar-nos en transmetre’ls en les millors condicions als nostres fills i nets.  

¹ Assut:  Resclosa, paret o barrera que es fa a través d’un riu o canal per alçar el nivell de l’aigua i derivar-la fora del seu llit cap a un molí, un rec, etc.  / Construcció feta en un riu navegable, en un canal, que consisteix en uns compartiments que hom buida o omple a voluntat i que serveix perquè els vaixells puguen salvar desnivells o per a protegir de la plenamar.  

Assuter/Assutera: Persona que té cura d’un assut.

² Xúquer: El riu més cabalós del PV, amb 21.613 km² de conca, neix al Sistema Ibèric, a 1.500 m d’altitud, junt al Cerro de San Felipe, té una longitud de 535 km. Rep aigües de la Serrania de Conca i els 23,1 m³/seg. del Cabriol a Cofrents, fins arribar al pantà de Tous. A Sumacàrcer entra en la plana costera , i en Antella comencen les preses d’aigua la major part de les quals estan destinades al rec de les terres de la Ribera, Alta i Baixa; i continua travessant el país d’oest a est fins arribar a la Mediterrània,  en Cullera, ja amb un cabdal força esgotat.

³Sèquia Real: Aquesta sèquia, concedida per Jaume I i acabada per Carles III, té una dotació de 34,5 m³/s i rega 14.000 Ha., unint les Riberes Alta i Baixa amb l’Horta de València; aigües més avall, altres sèquies reguen altres 11.000 Ha. més.

Per Esther Vayà i Ximo Martí. Fotografies de Ximo Martí